dilluns, 27 de setembre de 2010

Selenica-1 Julià-0




La meva primera Selènica es va veure frustrada per una lesió inesperada, tot i anar força be al principi , amb bones sensacions i casualment amb la companyia d’en Cris Arenas de Torelló, antic company de fa mes de vint anys i segurament el culpable de la meva addició a la bicicleta, ell i dos amics seus i companys de spinning. Comencem a bon ritme, ràpid però còmoda i de bon seguir, tot just afrontar las primeres pujades fortes, i poc abans de arribar al primer avituallament el genoll esquerre hem comença a avisar amb dolor de que alguna cosa no va del tot be, dolor que a mesura passen el quilòmetres es va intensificant. Poc abans de arribar al avituallament, en una trialera, un embús de gent m’obliguen a baixar de la bici i fer el petit però tècnic desens a peu, GRAN ERROR!! Ja que es aquí on el dolor del meu masegat genoll es converteix en punxades intenses. Després de parar una estona al avituallament a menjar i veure una mica, torno a posar-me en marxa una mica amoïnat. Al cap d’una estona i coincidint un altre cop amb pujades fortes el genoll diu prou! Un dolor intens em fa posar els peus a terra i abandonar la cursa. Faig marxa enrere fins el avituallament mentre observo els participants de la cursa com hem passen en sentit contrari QUINA RABIA!! Arribo penosament fins al avituallament. De seguida m’envien a fer primeres cures a la ambulància de la Creu Roja, per cert, molt trempats i professionals. Surto de la ambulància molt ben servit, antiinflamatoris, massatge amb pomada, la cama ben embenada i el primer diagnòstic....forta inflamació i possible trencament del menisc!!!!

Miro de agafarmo be mentre em comuniquen que tinc dues opcions, opció A, que en tinc per molta estona si decideixo a esperar que hem tornin a Navarcles, i opció B, que si puc, agafi la carretera que hem portarà al poble. Decideixo triar la opció B 20 quilòmetres de carretera pla i avall fins a Navarcles que sumats al que portava de muntanya feien un total de 70, 20quilòmetres que també em varen servir com a teràpia i hem donaren temps per treure la part positiva de tot plegat....

Cap comentari: