dilluns, 26 d’abril del 2010

Ja era hora!!


Aquest dissabte hem decidit anar a provar sort per la zona de Roses (fotos a la galería). La nostre intenció es trobar un camí que transcorre vorejant la costa pel parc natural del Cap de Creus fins arribar a Cadaqués, es l’anomenat camí de ronda. Sortim del càmping i agafem un camí que ens portarà fins a Roses. Travessem tota la badia de Roses per el passeig, passats deu quilòmetres i desprès de perdre’ns un parell o tres de cops per fi trobem l’esperat camí de ronda. Comencem apujar per una pista en molt bon estat que ens porta fins La punta Falconera, les vistes son una passada, el mar, les cales. No ens encantem gaire i anem bastant per feina tot pujant fins l’anomenat pla de la Gata. Des d’aquí podem veure i contemplar amb alegria desenes de camins que serpentegen per tota la zona, per fi els hem trobat!!! Sembla que a partir d’ara s’haurà acabat el no poder pedalar mes de trenta minuts seguits sense haver de carregar la burra a coll. Decidim fer un últim esforç i pugem per un camí que ens portarà fins al cim d'un turó amb un total de quinze quilòmetres de dura pujada. Aquí esmorzem una mica mentre recuperem forces i gaudim del esplèndid paisatge i la pau que l’entorn transmet. Decidim baixar per un corriol que es divisa des d’aquí dalt i sembla ser divertit, però... la distancia ens enganya, i el que semblava un divertit corriol es converteix sobtadament en un ràpid descens que ens fa davallar vertiginosament, En Juanca.. de sobte, perd el control i desprès de tres o quatre tombarelles tasta les dures roques del parc natural, per sort només es fa quatre esgarrinxades i un petit cop a les costelles, podria haver estat pitjor.. ja que per segona vegada aquest any trenca el casco. Un cop refets del ensurt reprenem el descens (aquest cop mes a poc a poc) fins arribar a Roses per tornar fins al càmping contents per haver pedalat pràcticament quaranta-quatre quilòmetres sense baixar de la bici... ja era hora!!

dijous, 22 d’abril del 2010


Avui desprès de dinar hem quedat amb alguns dels companys de feina per anar a fer una sortideta en btt. (FOTOS AQUÍ) Em dirigeixo direcció a Vic amb el cotxe per trobar-me amb ells, en Toni, en Pitu, en Roger i en Carles, ja esperant i només d’arribar emprenem la marxa direcció Folgueroles. Els plans son de pujar fins a mig Camí dels Munts per el camí dels romans per desprès baixar per el divertit corriol que va a parar pràcticament de tornada a Folgueroles. Tot fent petar la xerradeta i despres d'arreglar un pinxaso comencem a pujar, de seguida las fortes rampes fan callar a la gent i anar mes per feina. Un cop al trencant del camí dels romans esperem els menys forts i els deixem agafar una mica d'aire abans de afrontar el corriol de pujada (camí del romans) Tècnic i divertit, tot gaudint del esforç (uns mes que els altres) arriben dalt de tot i tornem a esperar per reagrupar-nos tots. Desprès de descansar una mica baixem el seients i.....a baixar!!!! Palanques de fusta, peraltes, lloses de pedra, hem pensava que mes d'un m'engegaria a fer punyetes, fer-los patir tant per desprès tornar a patir baixant, però no ha estat així, em sembla que tothom ha quedat bastant content amb la ruta, curta però intensa. Per acabar ens dirigim cap a Vic tot xino xano amb no gaires quilometrés però bastant satisfets de la sortideta, que de ben segur repetirem.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Entre Dolmens...


Definitivament aquesta zona del Cap de Creus és mes per xiruques que per bicicletes. Entossudits per trobar un Camí per arribar a dalt de l'anomenada Serra de Pau, tornem a provar un altre camí, aquest cop anem del càmping fins a Vilajuïga i comencem a pujar per una pista que sembla ser la bona. Poc ens dura l'esprança de poder pedalar mes de vint minuts seguits, de cop i volta corriol i amunt!! ja i comencem a estar acostumats, i fins i tot gaudim de les nostres peculiars pedalades, convertint-les en sortides cicloturístiques. Pugem (a peu es clar) per un camí que nosaltres hem batejat com a camí dels dòlmens. Un cop a dalt Mas Ventós, de tornada, baixem per el corriol que varem pujar la setmana passada (el descens de Pau) Desprès de un bon grapat de saltirons, peraltes, derrapes i algun que altre petit susto arribem a Pau i d'aqui els últims deu quilometres cap el càmping, amb un total de trenta set quilometres i una hora i pico de patejade per costeruts corriols. La setmana que ve promet ser mes ciclable, ja que ens han dit trobarem un camí que va de Roses a Cadaqués ciclable al 100% Ja ens ho trobarem!

diumenge, 11 d’abril del 2010

Dissabte de Castells...



Dissabte al mati i després de consultar el mapa decidim provar el que en Juanca diu sembla una pista que puja fins Mas Ventós (mes fotos a la galeria). De pista res de res!! Pugem per un corriol de aproximadament quatre quilòmetres que forma part del campionat de Catalunya de descens, que puja des de Pau fins Mas ventós. Una hora i mitja desprès, estones pedalant i estones a peu, arribem a la carena que ens portarà tot improvisant per un singular i captivant paratge que la veritat poc esperàvem trobar. Arribem al monestir de Sant Pere de Rodes tot passant per la ermita de Sta. Creu de rodes.D’aquí enfilem per la carena cap el impressionant castell de Verdera. Las vistes son impressionants, des d’aquí es pot veure tot el Cap de Creus Cadaqués, Port de la Selva, Els Pirineus, i tota la plana del Alt Empordà. Desprès de fer un mos i gaudir de la panoràmica una bona estona decidim tornar a tirar cap avall per el GR 92-0 que va des de Mas Ventós fins Palau Severeda, estupenda trialera on gaudim com bojos durant mes de vint minuts de frenètica baixada fent-nos oblidar l’esforç i patiment per de arribar fins el castell. Tanquem la jornada amb un total de 37 quilometres per corriols i senders, tot pensant en explorar altres zones mes ciclables per poder acumular mes quilòmetres, ja veurem la setmana que ve...

divendres, 2 d’abril del 2010

Buscant el bon camí...


Desprès de gaire be 15 dies d’inactivitat per fi he pogut sortir per la zona del Alt Empordà. La meva intenció era anar a buscar camins per la zona del parc natural de Cap de Creus.Tot just sortir del càmping me’n he adonat que això seria impossible, ja que una espessa boira m’impedia veure mes enllà de 100 metres, i fent així impossible de tenir un punt de referencia en una zona totalment desconeguda. Desprès de perdem uns quants cops acabant en els fangars de la zona dels Aiguamolls del Empordà, tot i estar totalment desorientat no deixo de gaudir de la pau i harmonia que aquest indret transmet de bon mati entre els estanys plens a vessar de fauna i flora en plena explosió Primaveral. Decideixo agafar un camí en millor estat que diu em portarà fins a Figueres. Xino-xano i vint quilometres desprès arribo a Figueres. Amb ganes de mes, decideixo tornar enrere pel mateix camí, aquest cop amb un ritme bastant mes alt (25-30 per hora) ja que el estat de la pista es impecable i la boira ja esta escampant. De tornada hem trobo un parell de bt-teros que molt amablement m’acompanyen fins el camí que buscava de bon mati, el camí perfecte que ens portarà a explorar les muntanyes mes abruptes de la zona de Cap de Creus, però això serà un altre dia i esperem que sense boira, que avui ja fem tard desprès de 52.25 quilometres..