Desprès de gaire be 15 dies d’inactivitat per fi he pogut sortir per la zona del Alt Empordà. La meva intenció era anar a buscar camins per la zona del parc natural de Cap de Creus.Tot just sortir del càmping me’n he adonat que això seria impossible, ja que una espessa boira m’impedia veure mes enllà de 100 metres, i fent així impossible de tenir un punt de referencia en una zona totalment desconeguda. Desprès de perdem uns quants cops acabant en els fangars de la zona dels Aiguamolls del Empordà, tot i estar totalment desorientat no deixo de gaudir de la pau i harmonia que aquest indret transmet de bon mati entre els estanys plens a vessar de fauna i flora en plena explosió Primaveral. Decideixo agafar un camí en millor estat que diu em portarà fins a Figueres. Xino-xano i vint quilometres desprès arribo a Figueres. Amb ganes de mes, decideixo tornar enrere pel mateix camí, aquest cop amb un ritme bastant mes alt (25-30 per hora) ja que el estat de la pista es impecable i la boira ja esta escampant. De tornada hem trobo un parell de bt-teros que molt amablement m’acompanyen fins el camí que buscava de bon mati, el camí perfecte que ens portarà a explorar les muntanyes mes abruptes de la zona de Cap de Creus, però això serà un altre dia i esperem que sense boira, que avui ja fem tard desprès de 52.25 quilometres..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada