diumenge, 19 de desembre del 2010

Fent repós.


Presento la que serà la meva nova companya per la propera temporada de descens 2011, La UMF FREDDY 1, jo la anomeno... La bestia negre! Tan sols espero aver-me recuperat de la meva lesió, la cosa semble anar per bon camí, millorant molt de de mica en mica. El repòs total, els estiraments específics i las sessions del meu fisioterapeuta comencen a donar resultats i espero aviat hem donin permís per poder començar a tocar la bicicleta, tan me'n fa quina, si la de carretera, muntanya o la de descens, i es que gaire be un mes desprès de no muntar en bici el "mono" comença a ser important, podríem dir que es de nivell 5 sobre 10 je, je. En fin... paciència i a fer bondat, a veure si l'any que ve ja puc tornar rodar per aquests mons de deu que tant trobo a faltar.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Sortida per repetir...






Sortida pachanga seria la definició mes correcte a la sortida que havíem programat per avui amb parada i fonda a Can Puntí de Catonigros. (PODEU VEURE I DESCARREGAR LES FOTOS A LA GALERÍA) Al final hem estat dotze bikers que no han parat de fer conya i riure durant tot el mati. Com sempre hem quedat a les vuit al trencant de Lourdes per trobar-nos tots, els que venien de Roda, els de Manlleu i els de Torelló. Enfilem cap a Sant Julià de Cabrera tot xino xano pel camí Ral, ara mes conegut com ...el camí que passa pel costat de l'eix Vic Olot. El mati és fred, una fina boira accentua encara mes aquesta desagradable sensació tèrmica,una boira que no deixarem ben be fins a l'alçada de Can Pamà, on la gent sembla començar a intuir que ja queda poc per arribar l esperat esmorzar. Bona teca, bon vi i molta conya com feia temps que no teníem, res a veure amb l'habitual barreta energètica i peça de fruita sota un arbre que normalment fem. Un cop ben tips toca baixar pel que anomenen el camí de pedres, encara una mica espesos per l'efecte dels quatre porrons de vi que hem fet desaparèixer, fent de cada comentari o cada petit incident un no parar de riure. En definitiva, una sortida que tothom esta esperant repetir, tot i que segur que mes d'un s'ha emportat una estirada d'orelles de la seva dona per arribar tard a casa. Per desgracia ara toca fer un descans forçós per ordres del meu fisioterapeuta, ja que les molèsties i dolors de la cama que fa temps que arrossego semblen ser mes greus del que hem pensava, amb diagnòstic de pelvis bloquejada per culpa de diverses contractures afectant molt els isquiotibials. Tan sols espero la recuperació sigui rapida per poder tornar a pujar sobre la bici i tornar a repetir un dia com avui.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Plena tardor…




Avui diumenge he sortit amb en Juanca tot aprofitant que per sort nostre els homes del temps aquest cop s’han equivocat, ja que per Diumenge pronosticaven pluja. Ja que ens va agradar molt, hem decidit fer la ruta mitjana de la pedalada de Manlleu, L’entorn i els corriols sons espectaculars, es respira un ambient de plena tardor que et fa despertar els sentits i ens convida a rodar tranquil•lament per trialeres i corriols plens de colors de tons grocs i vermells, sempre i en tot moment, acompanyats per una fina boira pixanera que li donarà un toc místic a la sortida, fent-nos gaudir intensament cadascun dels quaranta-sis quilòmetres fets...

diumenge, 24 d’octubre del 2010

67 mes al sac!!





Avui Diumenge dora al mati passo a recollir en Pau a casa seu i ens dirigim cap a Manlleu per participar en la 7a pedalada de bttmanlleu. Allà hi trobem en Juanca, en Marc, els dos Jordis i en Ramiro. De seguida que donen la sortida el grup de gent s’estira, pugem per Lourdes per a encarar-nos direcció Sant Vicenç de Torelló tot passant per darrere el camp de futbol direcció el Sot gran. A partir d’aquí el terreny s’em fa desconegut, tot i ser veí de Torelló encara no havia passat mai per aquests corriols tan bonics que ens portaran sense suar en excés per la Serra de Bellmunt amb un seguit de puja i baixa fins el esmorzar. A partir d’aquí, el terreny es fa mes familiar, i ens dirigim de tornada a Manlleu passant per Sant Pere de Torelló per rebuscats camins, escollits expressament per la organització per allargar una mica mes la pedalada i així poder anar sumant quilòmetres, hem de felicitar l’organització, personalment feia temps no m’ho passava tan be en una pedalada popular. Tot i fer el recorregut mitja de gaire be 40 quilòmetres, sortint de Torelló n’hem fet un total de 67.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Sumant quilometres...



Dissabte torno a agafar la bici de carretera ja que sembla que amb aquesta el genoll no s’em carrega tant. Sembla a ser que al final no es tant greu com pensava, ja que amb una mica de estiraments específics per a la zona adolorida ha millorat sensiblement, si fos menisc trencat pràcticament no podria pedalar. De totes maneres estic pendent de anar a un bon fisioterapeuta per fer una bona repassada i demanar consell per començar a fer estiraments i totes aquestes coses que fins ara sempre donava per alt. En definitiva començar a fer les coses ben fetes per tal de evitar lesions , i es que per molt be que ens trobem físicament la edat no perdona!!!!

La ruta improvisada va ser Torello-Rupit per la C-153 que puja de Manlleu i passa per Can Toni Gros, baixant per La Salut direcció Olot per arribar a La Vall d'en Bas. Un cop a Sant Privat decideixo recular fins a Joanetes i pujar per la GIV-5273, mes popularment coneguda com a Coll de Bracons. Ja feia temps que en tenia ganes de pujar per aquest mític port , curt , de tan sols 7 quilometres, però deu ni do com puja Bracons!! Les senyals al peu de la carretera dieu que hi ha un 10% de desnivell, però estic segur que hi ha revolts que superen el 12%. Finalment arribo a Torelló amb un total de 93 quilometres i el genoll bastant tocat però menys que altres dies, Una mica de estiraments i a la dutxa a pensar en la pròxima ruta, probablement La pedalada de Manlleu, però no vull fer plans ja que últimament sembla que estigui una mica gafat i sempre em passa una cosa o altre...

dilluns, 27 de setembre del 2010

Selenica-1 Julià-0




La meva primera Selènica es va veure frustrada per una lesió inesperada, tot i anar força be al principi , amb bones sensacions i casualment amb la companyia d’en Cris Arenas de Torelló, antic company de fa mes de vint anys i segurament el culpable de la meva addició a la bicicleta, ell i dos amics seus i companys de spinning. Comencem a bon ritme, ràpid però còmoda i de bon seguir, tot just afrontar las primeres pujades fortes, i poc abans de arribar al primer avituallament el genoll esquerre hem comença a avisar amb dolor de que alguna cosa no va del tot be, dolor que a mesura passen el quilòmetres es va intensificant. Poc abans de arribar al avituallament, en una trialera, un embús de gent m’obliguen a baixar de la bici i fer el petit però tècnic desens a peu, GRAN ERROR!! Ja que es aquí on el dolor del meu masegat genoll es converteix en punxades intenses. Després de parar una estona al avituallament a menjar i veure una mica, torno a posar-me en marxa una mica amoïnat. Al cap d’una estona i coincidint un altre cop amb pujades fortes el genoll diu prou! Un dolor intens em fa posar els peus a terra i abandonar la cursa. Faig marxa enrere fins el avituallament mentre observo els participants de la cursa com hem passen en sentit contrari QUINA RABIA!! Arribo penosament fins al avituallament. De seguida m’envien a fer primeres cures a la ambulància de la Creu Roja, per cert, molt trempats i professionals. Surto de la ambulància molt ben servit, antiinflamatoris, massatge amb pomada, la cama ben embenada i el primer diagnòstic....forta inflamació i possible trencament del menisc!!!!

Miro de agafarmo be mentre em comuniquen que tinc dues opcions, opció A, que en tinc per molta estona si decideixo a esperar que hem tornin a Navarcles, i opció B, que si puc, agafi la carretera que hem portarà al poble. Decideixo triar la opció B 20 quilòmetres de carretera pla i avall fins a Navarcles que sumats al que portava de muntanya feien un total de 70, 20quilòmetres que també em varen servir com a teràpia i hem donaren temps per treure la part positiva de tot plegat....

dilluns, 20 de setembre del 2010

Una mica de carretera…



Dissabte vaig decidir fer una mica de carretera per posar les cames a to i acumular hores de sillin per la setmana que ve. I que passa la setmana que ve?.. Dons la setmana que ve m’he apuntant a fer la SELENICA DE NAVARCLES, 110 quilòmetres de pistes, camins i moooooltes hores sobre la bici. No les tinc totes, però es una bona manera de comprovar el meu estat de forma en una temporada mes aviat fluixa.

Surto de Torelló cap a Roda a buscar en Juanca. Improvisant, decidim anar fins el pantà de Sau per la tranquil•la carretera de Vilanova de Sau passant per Folgueroles i fins la mateixa resclosa del pantà, que per cert es ple a besar oferint un paisatge meravellós i tranquil on es comença a intuir la ja imminent arribada de la tardor. De tornada decidim agafar un camí emporlanat en pèssimes condicions, mes aviat semblava que ens aviem equivocat de bicicletes o que fèiem ciclocross, camí que ens porta fins el Parador de Sau , a partir d’aquí anem cap a Roda, Manlleu, Sant Hipòlit i per acabar Torelló, sumant un total de 76 quilòmetres que espero hem serveixin d’alguna cosa diumenge que ve a Navarcles...

diumenge, 5 de setembre del 2010



No hi ha res com una bona tanda de quilòmetres per treure la son de les orelles després de un parell de mesos pràcticament sense sumar quilòmetres tan sols dedicats a fer desens i alguna sortideta esporàdica. Surto de casa amb la bici de carretera amb la ideia de anar a Ripoll i tornar però al trobar-me força be decideixo arribar fins a Llanars tot passant per Camprodon fent una mica de turisme. Desprès de menjar una mica a Llanars reprenc la tornada, i es aquí on es fa evident la meva manca de forma degut a la inactivitat ressent, notant les cames pesades i un mal de ronyons que ja no recordava, per sort a la alçada de Sant Joan de les Abadesses em refaig una mica. A partir de Ripoll i conscient del meu estat, em dedico a conservar les forces i anar rodant tot gaudint del paisatge per poder arribar a Torelló sencer amb 101 quilòmetres a les meves cansades cames. , la lliçó esta apresa procuraré no estar parat tant de temps alternant la bicicleta de desens amb les altres dues.

dilluns, 9 d’agost del 2010

Per terres del sud...





Tot aprofitant les merescudes vacances aprofito per fer una mica de rodatge per les inhòspites terres d’Elx. Surto ben d ‘hora al matí ja que cal complir al peu de la lletra el horari imposat per les meves dues dones, matí d ‘hora piscina i tarda platja. Trenta-cinc quilometres per dia rodejat de chicharras, sembla mentida el soroll que pot arribar a fer aquest insecte tant petit, la calor, pedres, sorra i diverses classes de cactus son els meus companys de ruta durant una hora i vint minuts. Vaig una mica per feina ja que vull tornar a recuperar una mica la forma perduda després de bastants dies inactiu quilomètricament parlant, una bona forma que em farà bona falta per poder portar a terme el pròxim repte per assolir, la ruta del Ter des de la capçalera fins la desembocadura a L’Estartit....

dilluns, 26 de juliol del 2010

Dissabte DH a La Molina ...



Ja comencem a estar bastant enganxats a aquesta modalitat (ja es veia a venir) Dissabte érem una bona colla, En Victor, els dos Alberts, en Gil, en Juanca i Jo. A la foto de grup es veu el petit Guillem seguint els passos del seu pare en Juanca (fotos a la galeria). Tan sols de pujar al remuntador ja es feia evident la diferencia de la Molina amb el bikepark de Vallter el que vàrem assistir fa dues setmanes (aquí us deixo un enllaç per que us feu una idea), pistes molt mes llargues, mes ben preparades i sobre tot molt mes divertit. Baixades plenes de salts, peraltes, rampes de fusta, i drenalina, molta drenalina!!!!

Per sort no vàrem patir cap accident de consideració, tan sols en Gil va patir un cop a la cuixa en una caiguda, no esta malament, ja que tan sols de pensar per on baixem i a la velocitat que anem se’m posen els pels de punta. Ja estem planejant la pròxima baixada per aquest cap de setmana, sembla a ser que els caps de setmana dels mesos de estiu seran temporada DH i haurem de agafar les altres bicicletes entre setmana per no perdre la forma.......

diumenge, 11 de juliol del 2010

Cap de setmana DH...



Cap. de setmana DH

Desprès de passar tota la setmana de nervis, per fi arriba dissabte, el gran dia! dia de estrenar la nova bicicleta de DH (fotos a la galería) . Estreno bici, i de rebot en Víctor, en Juanca, en Jordi i Jo estrenem bike park, el nou bikepark de Vallter, per cert encara els hi queda molta feina per fer per estar al nivell del bikepark de La Molina, ànims!!, Per començar a prendre contacte amb aquesta nova modalitat ha estat mes que acceptable. Dissabte de sensacions fortes, tan sols et poses les proteccions i el casc integral i ja et sents indestructible, agafes el telecadire i amunt! Els nervis estan a flor de pell, arribem a dalt, discutim que si primer la pista blava, que si la vermella, encarem la vermella i avall!! De seguida noto com aquestes bicicletes estan fetes per això i molt mes! El nervis inicials es transformen en adrenalina, el meu cervell em diu que deixi anar els frens que no passa res, podia notar com si flotés per sobre les pedres que des del telecadire semblaven gravilla, però que en realitat eren tan grosses com síndries. Un parell de sustos i el meu subconscient em fa tocar de peus a terra i em diu que vagi amb comte el primer cop, que ja tindré tems per corre a fondo. Cap de setmana intens i per estrany que sembli sense tenir que lamentar cap incident, tot esperant que passin dues setmanes mes per anar a provar el bikepark de La Molina.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Una mes a la família!!

LA MEVA NOVA MAQUINA LA COLUER OXIDE 2.0


Casa meva comença a semblar una botiga de bicicletes després la meva ultima adquisició, la meva maquina de desens la COLUER OXIDE 2.0 Tot i ser de segona ma esta força ben conservada tenint en compte que aquestes bicicletes pateixen de valent, tan sols una mica de pintura i un parell de nits anant a dormir tard i quedarà com nova. Espero tenir-la a punt per la inauguració d'aquest proper dissabte del Vallter bikepark, que se suposa serà el paradís dels que ens agrada fer una mica el cabra de tant en tant.

dilluns, 21 de juny del 2010

Tot lo bo s'acaba.



Ha arribat el final de la pretemporada de càmping, i amb ell posem final a les nostres pedalades per terres del alt Empordà. Diumenge la forta tramuntana semblava dir-nos adéu impedint-nos fer la ultima sortida de la temporada. Enrere deixem aquesta zona plena de personalitat. Els colors, las olors, els sons, els esplèndids paisatges, les dures pujades i divertits corriols, alguna que altre caiguda i moltes esgarrinxades sense mes conseqüències . Tot això es el que ens fa tenir ganes de tornar a ser ja el any que ve per poder rodar un altre cop per aquest magnífic paratge. Enrere deixem 380 quilòmetres que de ben segur superarem de llarg l’any que ve ara que coneixem mes be la zona...

dimecres, 26 de maig del 2010

Fent resum...


Aquestes dues ultimes setmanes bàsicament ens hem dedicat a resseguir camins i corriols ja explorats (fotos a la galeria), la setmana del quinze sortint amb en Toni, veí de caravanes i a partir d'ara el nostre nou deixeble. La tramuntana molt forta ens fa del tot impossible pedalar per la ruta planejada i decidim baixar direcció Roses per evitar el fort vent, fent un total de trenta-vuit quilòmetres.

El dia vint-i-dos sortim del Masnou en Juanca i Jo, amb ganes de anar per feina enfilem direcció Cadaqués. Arribem sobre Cadaqués i girem cua cap el càmping per el camí de ronda que voreja la costa, amb un total de,, si no recordo malament cinquanta-quatre quilòmetres a un frenètic promig de 16km por hora per corriols tècnics i pistes..

I per acabar el Dilluns tornem a sortir amb en Toni (ja el tenim ben enganxat!) decidim fer la ruta anul·lada el dia de la tramuntana, pugem fins el pla de la gata i baixem per un divertit i tècnic corriol on en Toni pren per primer cop contacte amb una trialera de tècnica considerable, sortint-se'n prou be per cert. Acabem la jornada satisfets i amb un total de trenta-vuit quilòmetres sumant un total de sent trenta quilòmetres en tres dies.

diumenge, 9 de maig del 2010

Cadaqués passant pel Bulli...



Sona el despertador dora al matí, a les 06:45, hem llevo feixuc i mandrós, surto de la caravana i descobreixo un dia lleig i gris, avui sembla ens tocarà posar-nos a remull. Sortim del càmping a les vuit direcció Roses amb la intenció de fer una ruta que ens portarà fins a Cadaqués (FOTOS A LA GALERIA). Just arribem a Roses i una fina pluja comença a fer acte de presencia, obligant-nos a estrenar els impermeables que ens varen donar de record a la pedalada de Roses de la setmana passada. Ben protegits de la pluja, comencem a pujar per una ja familiar pista que ens portarà fins El Pla de la Gata, però noooo! un altre cop ja estem improvisant! Trobem un corriol que ja vàrem fer la setmana passada i decidim baixar amb ganes de fer una mica el cabra. Desprès de uns quants peraltes, graons, pronunciats revolts i algun que altre ensurt sense conseqüències greus, arribem al fons de la vall on tornarem a enllaçar amb la impecable peró exigent pista cap a Cadaqués. Exigent no tècnicament, sinó que per les seves durisimes rampes, penseu que passem de estar a pocs metres del nivell del mar a pujar fins cinc o sis-cents metres sobre el nivell del mar en tan sols tres o quatre quilòmetres. Per sort deixa de ploure i fins i tot veiem una mica de sol. Arribem a Cadaqués i mengem una mica per carregar forces per la tornada tot passant per davant del famós restaurant El Bulli, En total acumularem gaire be seixanta-quatre quilòmetres bastant exigents, però que les ganes de passar una bona estona i l'entorn tant bonic han alleujat una mica...

dilluns, 3 de maig del 2010

Sortida 10 !!!


Com ja aviem decidit, aquest Diumenge hem anat ala pedalada organitzada pel club ciclista de Roses. El mati es presenta bastant núvol i amenaça pluja però nosaltres, en Juanca, el nou vingut Xevi i Jo sortim del càmping direcció Roses amb ganes de pedalar. Pocs participants però es respira bon ambient, no crec que fossin mes de vuitanta, potser la climatologia en va espantar mes d'un. Comença a ploure i donen la sortida, el grup de seguida s'estira mentre els primers empenyen els municipals que ens obren pas pel passeig de Roses a un ritme frenètic. Aviat comencem a pujar i pujar. Tot i coincidir amb alguns trams de la sortida de la setmana passada no em podia ni imaginar la estupenda ruta que els de Roses ens avien preparat, hus quedo a deure les fotos, ja que per problemes amb la càmera tan sols he pogut aprofitar la de la portada. Pràcticament quaranta quilòmetres de corriols i pistes ciclables al noranta-nou per cent, els corriols i trialeres tenien la tecnicitat justa per no tenir que baixar de la burra però mantenint aquell punt de risc controlat que els bt-teros tant ens agrada i busquem en aquestes zones. El temps sembla estar a favor nostre deixant-nos gaudir de unes vistes inigualables de la zona de Cap Norfeu. Sortida que tot i ser bastant dura amb un total de 57 quilòmetres ens deixa molt bones sensacions i ganes de repetir. La nostre en-hora bona a la gent de Roses per aquesta sortida 10!

dilluns, 26 d’abril del 2010

Ja era hora!!


Aquest dissabte hem decidit anar a provar sort per la zona de Roses (fotos a la galería). La nostre intenció es trobar un camí que transcorre vorejant la costa pel parc natural del Cap de Creus fins arribar a Cadaqués, es l’anomenat camí de ronda. Sortim del càmping i agafem un camí que ens portarà fins a Roses. Travessem tota la badia de Roses per el passeig, passats deu quilòmetres i desprès de perdre’ns un parell o tres de cops per fi trobem l’esperat camí de ronda. Comencem apujar per una pista en molt bon estat que ens porta fins La punta Falconera, les vistes son una passada, el mar, les cales. No ens encantem gaire i anem bastant per feina tot pujant fins l’anomenat pla de la Gata. Des d’aquí podem veure i contemplar amb alegria desenes de camins que serpentegen per tota la zona, per fi els hem trobat!!! Sembla que a partir d’ara s’haurà acabat el no poder pedalar mes de trenta minuts seguits sense haver de carregar la burra a coll. Decidim fer un últim esforç i pugem per un camí que ens portarà fins al cim d'un turó amb un total de quinze quilòmetres de dura pujada. Aquí esmorzem una mica mentre recuperem forces i gaudim del esplèndid paisatge i la pau que l’entorn transmet. Decidim baixar per un corriol que es divisa des d’aquí dalt i sembla ser divertit, però... la distancia ens enganya, i el que semblava un divertit corriol es converteix sobtadament en un ràpid descens que ens fa davallar vertiginosament, En Juanca.. de sobte, perd el control i desprès de tres o quatre tombarelles tasta les dures roques del parc natural, per sort només es fa quatre esgarrinxades i un petit cop a les costelles, podria haver estat pitjor.. ja que per segona vegada aquest any trenca el casco. Un cop refets del ensurt reprenem el descens (aquest cop mes a poc a poc) fins arribar a Roses per tornar fins al càmping contents per haver pedalat pràcticament quaranta-quatre quilòmetres sense baixar de la bici... ja era hora!!

dijous, 22 d’abril del 2010


Avui desprès de dinar hem quedat amb alguns dels companys de feina per anar a fer una sortideta en btt. (FOTOS AQUÍ) Em dirigeixo direcció a Vic amb el cotxe per trobar-me amb ells, en Toni, en Pitu, en Roger i en Carles, ja esperant i només d’arribar emprenem la marxa direcció Folgueroles. Els plans son de pujar fins a mig Camí dels Munts per el camí dels romans per desprès baixar per el divertit corriol que va a parar pràcticament de tornada a Folgueroles. Tot fent petar la xerradeta i despres d'arreglar un pinxaso comencem a pujar, de seguida las fortes rampes fan callar a la gent i anar mes per feina. Un cop al trencant del camí dels romans esperem els menys forts i els deixem agafar una mica d'aire abans de afrontar el corriol de pujada (camí del romans) Tècnic i divertit, tot gaudint del esforç (uns mes que els altres) arriben dalt de tot i tornem a esperar per reagrupar-nos tots. Desprès de descansar una mica baixem el seients i.....a baixar!!!! Palanques de fusta, peraltes, lloses de pedra, hem pensava que mes d'un m'engegaria a fer punyetes, fer-los patir tant per desprès tornar a patir baixant, però no ha estat així, em sembla que tothom ha quedat bastant content amb la ruta, curta però intensa. Per acabar ens dirigim cap a Vic tot xino xano amb no gaires quilometrés però bastant satisfets de la sortideta, que de ben segur repetirem.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Entre Dolmens...


Definitivament aquesta zona del Cap de Creus és mes per xiruques que per bicicletes. Entossudits per trobar un Camí per arribar a dalt de l'anomenada Serra de Pau, tornem a provar un altre camí, aquest cop anem del càmping fins a Vilajuïga i comencem a pujar per una pista que sembla ser la bona. Poc ens dura l'esprança de poder pedalar mes de vint minuts seguits, de cop i volta corriol i amunt!! ja i comencem a estar acostumats, i fins i tot gaudim de les nostres peculiars pedalades, convertint-les en sortides cicloturístiques. Pugem (a peu es clar) per un camí que nosaltres hem batejat com a camí dels dòlmens. Un cop a dalt Mas Ventós, de tornada, baixem per el corriol que varem pujar la setmana passada (el descens de Pau) Desprès de un bon grapat de saltirons, peraltes, derrapes i algun que altre petit susto arribem a Pau i d'aqui els últims deu quilometres cap el càmping, amb un total de trenta set quilometres i una hora i pico de patejade per costeruts corriols. La setmana que ve promet ser mes ciclable, ja que ens han dit trobarem un camí que va de Roses a Cadaqués ciclable al 100% Ja ens ho trobarem!

diumenge, 11 d’abril del 2010

Dissabte de Castells...



Dissabte al mati i després de consultar el mapa decidim provar el que en Juanca diu sembla una pista que puja fins Mas Ventós (mes fotos a la galeria). De pista res de res!! Pugem per un corriol de aproximadament quatre quilòmetres que forma part del campionat de Catalunya de descens, que puja des de Pau fins Mas ventós. Una hora i mitja desprès, estones pedalant i estones a peu, arribem a la carena que ens portarà tot improvisant per un singular i captivant paratge que la veritat poc esperàvem trobar. Arribem al monestir de Sant Pere de Rodes tot passant per la ermita de Sta. Creu de rodes.D’aquí enfilem per la carena cap el impressionant castell de Verdera. Las vistes son impressionants, des d’aquí es pot veure tot el Cap de Creus Cadaqués, Port de la Selva, Els Pirineus, i tota la plana del Alt Empordà. Desprès de fer un mos i gaudir de la panoràmica una bona estona decidim tornar a tirar cap avall per el GR 92-0 que va des de Mas Ventós fins Palau Severeda, estupenda trialera on gaudim com bojos durant mes de vint minuts de frenètica baixada fent-nos oblidar l’esforç i patiment per de arribar fins el castell. Tanquem la jornada amb un total de 37 quilometres per corriols i senders, tot pensant en explorar altres zones mes ciclables per poder acumular mes quilòmetres, ja veurem la setmana que ve...

divendres, 2 d’abril del 2010

Buscant el bon camí...


Desprès de gaire be 15 dies d’inactivitat per fi he pogut sortir per la zona del Alt Empordà. La meva intenció era anar a buscar camins per la zona del parc natural de Cap de Creus.Tot just sortir del càmping me’n he adonat que això seria impossible, ja que una espessa boira m’impedia veure mes enllà de 100 metres, i fent així impossible de tenir un punt de referencia en una zona totalment desconeguda. Desprès de perdem uns quants cops acabant en els fangars de la zona dels Aiguamolls del Empordà, tot i estar totalment desorientat no deixo de gaudir de la pau i harmonia que aquest indret transmet de bon mati entre els estanys plens a vessar de fauna i flora en plena explosió Primaveral. Decideixo agafar un camí en millor estat que diu em portarà fins a Figueres. Xino-xano i vint quilometres desprès arribo a Figueres. Amb ganes de mes, decideixo tornar enrere pel mateix camí, aquest cop amb un ritme bastant mes alt (25-30 per hora) ja que el estat de la pista es impecable i la boira ja esta escampant. De tornada hem trobo un parell de bt-teros que molt amablement m’acompanyen fins el camí que buscava de bon mati, el camí perfecte que ens portarà a explorar les muntanyes mes abruptes de la zona de Cap de Creus, però això serà un altre dia i esperem que sense boira, que avui ja fem tard desprès de 52.25 quilometres..

diumenge, 28 de març del 2010

Nou territori per explorar!!


Aquest cap de setmana les families Juanca i Juli ens hem instal·lat al que serà el nostre nou camp base btt per els homes, i camp base de mercat per les dones (cada loco con su tema). durant els pròxims tres mesos els caps de setmana pedalarem per un territori totalment desconegut per nosaltres però bastant prometedor, ja que des del càmping (càmping Mas Nou) tenim a tocar les seques i pedregoses muntanyes de la serralada litoral del Golf de Roses. Ja veurem com anirà, per anar be hauríem de trobar algun bt-tero carregat de pasiéncia que ens vulgui ensenyar alguna ruta per la zona, i si no.....dues pedres i a la aventura!!!

diumenge, 21 de març del 2010

Despedint la Plana...


Avui ha tocat pujar a Bellmunt (fotos a la galeria) per fer una mica de despedida a la plana de Vic, ja que a partir de divendres 27 i fins el 27 de juny instal·lem las caravanes en un càmping de Empuria Brava, i per tant farem les sortides de cap de setmana per la zona del Alt Empordà. Hem quedat en Juanca, en Jordi i Jo, ens trobem al camí de Casa l’Hora i enfilem direcció St.Pere de Torelló. A la alçada dels quatre camins ens trobem en Carles Juanuix, amic i autor del blog bttatope, qui es decideix a fer-nos companya en aquesta sortida. El dia es presenta bastant núvol, però gens fred, ara si la Primavera ja es aquí! Els camins estan en bones condicions, res a veure amb fa una setmana que no es podia fer un metre sense quedar ple de fang. Arribem a St.Pere i comencem a pujar al nostre destí. En Carles inconscientment de seguida imposa el ritme de ascens, el que per ell deu ser un passeig per a nosaltres es anar per feina de veritat. Arribem a Bellmunt, no sense esbufegar una mica, sobre tot desprès de les tres ultimes rampes desprès del pàrquing, ens mengem les ja sempre presents barretes energètiques i la fruita mentre en Juanca ens fa enveja amb el seu entrepà. Abans de agafar fred encarem cara avall direcció el famós i divertit camí de les fulles, per on baixaren fins la casa de la Vall, per desprès dirigir-nos fins a St. Pere tot seguint el curs del riu Ges per Forat Micó. El paratge es preciós, la primavera comença a despuntar en forma de flors de tots colors en un paisatge on encara predominen els colors del Hivern. l’aigua del riu encara abundant, transparenta i freda, com hem pogut comprovar tots plegats al tenir que fer peus a terra en algun dels molts passos existents, cosa que en ha fet esclatar de riure (sobre tot la primera d’en Juanca) afegint un punt mes de diversió en una ja de per si divertida ruta. En resum... Una sortida molt divertida amb molt bona companyia, amb un total de només 39.31 però intensos quilometres que de ben segur repetirem quan tornem del càmping.

diumenge, 14 de març del 2010

St. Martí Xic amb neu…


Aquest dissabte surto a les vuit del mati direcció Manlleu per trobar-me amb en Juanca, de moment el dia es presenta amb fred i boira. Avui tan sols som Jo I ell, decidim fer una sortida ràpida i encarem direcció St. Martí Xic per St.Hipòlit. (les fotos a la galeria) No triguem gaire en veure el tipus de terreny que avui ens espera, fang, fang i molt mes fang!! Per sort nostre el trobem glaçat gairabe fins dalt de tot. Fa molts anys que faig btt i no en recordo cap amb tant fang com aquest, l’hem agut de patir pràcticament tota la tardor i tot l’hivern, i sembla ser que encara en tindrem uns quants dies mes. Arribem a Sant Martí passant per llocs obacs encara plens de neu, fent així la sortida encara mes divertida, fem una mica de esmorzar tot prenen el sol, res a veure amb la boira que hem deixat a baix la plana. Tornem a baixar per el mateix lloc que hem pujat, però amb una diferencia....el fang ja no esta glaçat!! Cosa que fa el desens extremadament divertit i tècnic, arribem tot lliscant i derrapant fins a St.Hipòlit, xops i enfangats ens despedim i tornem cadascun a casa seu a fer treballar la rentadora, amb un total de 41.17 enfangats peró divertits quilòmetres.

diumenge, 7 de març del 2010

II Transcorriols superada!!


(Mes fotos a la galeria) 5:45 am. Hem llevo esmorzo i hem dirigeixo direcció Vic a buscar en Víctor, avui tan sols som dos ja que la resta no han pogut venir per motius diversos. El mati es presenta fred i nuvolat, tan sols tenim -3.5 graus. Arribem a Callús a les 8:00, de moment molt poca gent espera per fer las inscripcions, cosa que em fa sospitar que el que havien escrit a la propaganda de la pedalada seria cert (exigent i tècnica!). S’acosta la hora de la sortida i encara no som gaires, no crec que foren mes de 110 persones, cosa que encara hem fa preocupar una mica mes, però ara ja hi som ben ficats. Donen la sortida i de seguida es comença a estirar el petit grup dirigint-nos muntanya amunt per pistes no gaire amples envoltades de boscos de pins. Aviat les meves pors es feien realitat en forma rampes molt pronunciades de un 18 o un 20% de desnivell mes o menys, plenes de fang, molt de fang! Impossibles per a cualsevol mortal de pujar sobre una bicicleta, encara sort que els corriols eren mes practicables. I així 13 quilòmetres fins arribar al primer avituallament (una mica pobre per cert) Continuem amb aquest tipus de terreny pràcticament fins arribar al esmorzar. Ens mengem la botifarra de rigor i un altre cop amunt, molt amunt! Mes que pistes eren talla focs amb rampes brutals que posaven a prova les nostres ja cansades cames. Un cop al cim de la muntanya baixem fins a Callúsamb un total de 39.81 quilometres per corriols bastant bruts, lents, fàcils i avorrits a exepcio de algun tram. Personalment hem pensava que ens ho passaríem mes be a l’hora de baixar, suposo que no es pot tenir tot. Un altre dia serà...

dilluns, 1 de març del 2010

Torelló -Tavertet i calçotada !!!



Ja feia dies que planejàvem fer una calçotada tota la colla, (mes fotos a la galeria) Al final es decideix fer-la a la casa de pagès que tenen els meus sogres a Tavertet, excusa perfecte per muntar una pedalada tot aprofitant la ocasió. Surto de casa a les 8 del mati direcció Lourdes a trobar-me amb en Juanca i en Víctor, pugem pel camí Ral direcció Cabrera, fins aquí tot be, el camí en perfecte estat i el temps acompanya bastant, tot i estar una mica núvol la temperatura es agradable per pedalar. a partir d’aquí, i passada la senyal de comarca de la Garrotxa agafarem el camí que passa vorejant el pla D’Aiats per la part de darrere direcció Can Toni gros. Aquí el terreny es torna una mica mes inhòspit, vent fred i fang, molt de fang ! sembla ser que aquest any el fang es resisteix a desaparèixer, si mes no de las parts mes obagas dels camins, ara ens queixem però segur que cuant no hi sigui el trobarem a faltar (els bt-teros som així). A partir de Can Toni Gros tot pla i avall fins arribar a Tavertet durant 8 emporlanats i avorrits quilòmetres. Tots tres bastant cansats i sorpresos de ver fet gaire be 43 quilòmetres, ja que ens esperàvem fer bastants menys 32 o 33 com a molt estirar. A la casa ens esperen les dones, la canalla i el lesionat Marc, que estarà fora de servei per una temporada sense poder pedalar per culpa de un peu trencat mentre practicava snow, Ànims Marc!!! Tots plegats passem un bon i divertit diumenge amb bona teca i bona companyia.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Ruta dels senders...superada!!



5:15am Hem llevo i miro el termòmetre, només -2.5 i penso... podria ser pitjor,esmorzo, carrego la bici al cotxe i agafo direcció Roda de Ter (per variar) vaig a recollir els col•legues En Víctor, en Juanca, en Toni i en Marc, 6:30am. pugem als cotxes i enfilem direcció Navarcles. Avui ha costat però al fi hem acabat la sortida amb tots els integrants de una sola peça, cosa difícil, ja que al nostre habitual estil de conducció i es que a vegades semblem cabres, hi hem agut de sumar el fred -4 graus a la hora de sortir, fang, i sobre tot glaç, molt de glaç! Els corriols pels que discorria la major part de la travessa estaven literalment congelats amb una mena de glaç negre que el feia invisible però extremadament lliscant. Tant pujades com baixades eren impossibles de superar fins i tot a peu per la majoria de bikers.A meitat de ruta i ja desprès del primer i únic avituallament la frase mes escoltada era... estic trinxat!! Teníem tots las cames a punt del col·lapse, segurament per culpa del puja i baixa de la bici. Desprès de 32.77 quilòmetres i moltes caigudes sense conseqüències arribem de nou a Navarcles, cansats, molt cansats!, Ens cruspim la nostre porció de botifarra i ens pasem el porró de vi mentre fem resum de la divertida però dura jornada, i es que 32 quilòmetres poden semblar pocs, però quins 32 avui !!!!

diumenge, 7 de febrer del 2010

Avui Torelló Puig l’Agulla...



Em llevo de bon mati, mentre faig el cafè trec el cap per la finestra, es preveu un dia de moment fred i radiant. Esmorzo, preparo tots el trastos i enfilo direcció Roda de Ter a trobar-me amb els companys de ruta. Avui hem pogut enredar en Pere Sala, Amic i company del càmping amb qui fem molt bones sortides per la zona de L’Escala. Fa un any que no toca la bici per tant avui anar fent procurant no machacar-lo molt, Pugem per Folgueroles Direcció Puig l’Agulla per la Carena amb els camins encara glaçats tot planejant una possible btt-costellada de carn al mig del bosc (el que no esta clar es qui portarà la barbacoa). Arribem a Puig L’Agulla i anem a sota la font a fer un altre dels nostres peculiars esmorzars, barretes energètiques, plàtans, mandarines, etc. En Juanca fins i tot ha començat a portar bikinis i entrepans. Un cop tips tornem a baixar per la carena direcio Roda de Ter intentant conservar un tocat però content Pere Sala. Aquí ens acomiadem i torno cap a Torelló per Lourdes fent un total de 58.58 quilòmetres sota un sol que per ser principis de Febrer deu ni dor com escalfa, fins i tot he passat una mica de caloreta, res a veure amb el fred de les vuit del mati. Ja s’ensuma la primavera!!!

diumenge, 31 de gener del 2010

Tancant el gener...




Avui hem sortit de Roda de Ter tot improvisant i deixant la ruta en mans d’en Marc, la seva intenció es portar-nos cap a Tavertet pujant per Can Toni Gros. Però un cop som a Can Toni amb un fred que pela mengem quatre barretes energètiques i decidim canviar de ruta per manca de temps, donem la volta per sota el Pla d’Aiats direcció Cabrera per camins molt divertits i enfangats, per sort nostre encara una mica glaçats. A partir de Can Pamà baixem direcció Manlleu a tota velocitat pel Camí Ral, tot seguint el eix vic Olot, amb un total de 57.59 quilometres fins a Torelló,

diumenge, 24 de gener del 2010

Pa amb tomàquet a St.Julià de Cabrera.





Avui hem decidit fer una sortida de aquelles que només fem de tant en tant, (en podeu veure la resta de fotos a la galeria) Ja feia dies que en parlem i al final ens hem ajuntat uns quants decidint anar a Can Vidrier a St.Julià de Cabrera, en Pau, en Marc, en Juanca, en Víctor i Jo. Sortim en Pau i jo per trobar-nos a mig camí de Lourdes amb els altres tres que venen de Roda de Ter, fa un dia lleig i humit amb cara de ploure tot el dia, la veritat es que no venia gaire de gust sortir amb un temps així , però de mica en mica les ganes de passar una bona estona ens fan oblidar les inclemències del temps. Enfilem direcció Can Pamà per el que fa temps era el camí Ral, ara convertit en una autopista que discorre al costat del eix Vic-Olot, fins aquí la pista es troba en bastants bones condicions, fins i tot ens sorprèn no trobar mes fang, sobre tot a partir de la bifurcació de Cabrera a l’Esquirol normalment mes enfangat. Les catre o cinc rampes que a partir d’aquí trobàrem es faran notar a les poc acostumades cames d’en Víctor que comença a flaquejar. Arribem a Can Pamà ens queden pocs metres fins el restaurant. Un cop entaulats comencem la tertúlia, com sempre parlem de done... Ai! perdo!! volia dir bicicletes, ens porten la teca amb el seu vi negre, tot boníssim, i la resta ja us la podeu imaginar, mengem i bevem de conya , per cert els amants de el vi de moscatell en podreu trobar un de molt bo aquí dalt.
Ens disposem a pagar i tornem a reprendre la marcha, encarem direcció Can Toni gros seguint en Marc Que ens fa de guia turístic i ens porta a veure la Foradada, ens quedem bocabadats una estona, fem quatre fotos i un altre cop amunt, a partir d’aquí tot fang i pedres (motiu pel cual en Pau decideix que te que canviar els pneumàtics per uns de mes específics d’hivern), en Víctor comença a anar feixuc de veritat, mentre nosaltres disfrutem com nens petits saltant per les pedres i enfangant-nos fins les orelles, anem direcció les Gorges passant per el salt del cabrit. Ens despedim a Les Cases noves, en Pau i jo enfilem direcció Torelló tot comentant la jornada que en general a estat bastant bona i divertida amb un total 56.27 quilòmetres..