diumenge, 27 de novembre del 2011





Ara feia temps que no tocava la bicicleta de muntanya. He estat fent molta carretera amb la nova Scott, substituta de la BH Iseran i culpable de la meva nova addicció a l'asfalt.
Feia ja dies tenia mono de rodar amb rodes gruixudes per corriols i pistes.
Descarrego una ruta d'internet per introduirla al GPS , Torelló-Tona-Torelló, ruta molt rodadora i recomanable en temps una mica mes sec, ja que avui el fang, la boira, i el fred l'han fet bastant mes dura del que en condicions mes seques deu ser, en total surten 72 quilòmetres que et fan vorejar la plana de Vic tot passant per Torelló,Sant Martí Sescorts, Roda de Ter, Folgueroles, Vic, Seva, Tona, Santa Sicília, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, i Torelló. Descobrint indrets magnífics que fins ara desconeixia, i dels que ara puc gaudir sense por a perdrem (cosa bastant habitual) gracies al gps. Això si... he arribat a casa pels pels!, bastant trinxat, els peus glaçats, i amb rampes a les cames els últims 8 quilòmetres, però content i amb la sensació que obro una nova etapa de vivences i aventures gracies a aquesta nova joguina, el meu nou company de ruta... el GPS.

dijous, 21 de juliol del 2011

El retorn.






Ara fa ja un parell de mesos vaig deixar de escriure en el bloc. crec que va be descansar una mica, quan les coses que t'agrada fer es comencen a fer una mica monòtones, si no... corres el risc de perdre les ganes per fer les.
Aixo no vol dir que no hagi estat fent coses sobre la bicicleta, fins
i tot podria dir que fins ara es una de las millors temporades que jo
recordi.
No he fet grans animalades, però he gaudit a tope cada
quilometro.

La pre-temporada de càmping a Empuriabrava a estat bastant bona anant sumant quilometres cada setmana, sempre acompanyat d'en
Juanca, i en un parell de sortides amb en Toni, veí de parcela, i que
mes val que no s'entreni gaire, si no, l'any que ve, tindrem feina per
seguir-lo.

Ara estem en plena temporada de descens, mai m'hagués imaginat
que aquesta modalitat m'enganxaria tant! , salts, grans volades, peraltes,
aixo del desens es una passada!. i a mes, hi ha un ambient genial als
bikeparks!

Ara, fins i tot, he començat a fer una mica de trailrunning (córrer per muntanya), encara estic una mica verd en aixo, però... de mica en mica li vaig agafant el rotllo, augmentant progressivament les distancies que corro.

Aquí poso unes quantes fotos com a testimoni del que porto de temporada, com podreu apreciar, algunes no tenen desperdici!

dimecres, 27 d’abril del 2011

100% Alt Empordà!








Ja tornem a ser al càmping! Amb el camp base situat a Ampuriabrava, tan sols han calgut un parell de sortides per fer-nos recordar perquè aquest lloc ens va deixar tants bons records i ganes de tornar-hi l’any passat. Aquest any pinta mes be, ja que estem mes be físicament, i aixo, ens dona empente per explorar noves rutes, sense anar mes lluny, aquest diumenge, i primera sortida oficial, per fi trobem el camí que tant buscarem l'any passat sense èxit, aquest camí ens permetrà poder fer rutes mes llargues i ciclabes per la zona nord-oest del Alt Empordà. De moment tinc poc mes que explicar i us deixo un parell de imatges per que us feu una idea de el que fa aquest indret tant diferent, imatges 100% Empordà!

dilluns, 11 d’abril del 2011

Despedint la plana.





Amb la primavera arriba el bon temps, i amb ell, arriba la temporada de càmping a Empuriabrava. Diem adeu a la plana de Vic, que durant aquests últims tres mesos ens ha regalat 22 sortides i 876 magnífics quilometres. Aprofitem per fer una clàssica, Torelló-Vidrà-Torelló, Pujem per Bellmunt i baixem per la trialera del darrere que ens durà fins a Vidrà, hon fem un mos i agafem el camí de La Vall cap a forat mico i Sant Pere de Torelló, tot passant per el Magnífic salt del moli i la bonica formació natural de La tosca de Degollats. durant les pròximes 9 setmanes rondarem per la zona de l’Alt Empordà, comarca que ja ens va captivar amb la seva personalitat la temporada de l’any passat. espero aquest any puguem fer rutes mes ciclables, ara coneixem una mica mes be la zona i de ben segur no haurem de caminar tant com l’any passat per trobar rutes amb cara i ulls, però bueno... aixó ja ho anire explicant.

dijous, 24 de març del 2011

La solució definitiva?....





Desprès de un llarg procés de fisioterapeuta, radiografies i podòleg, ja tinc el diagnòstic definitiu, el diagnòstic es... Dismetria de la cama esquerre de 0,9mm, això vol dir que tinc la cama esquerre pràcticament un centímetre mes llarga que la dreta, la qual cosa hem provoca sobre carrega muscular, acompanyada de forts dolors que vinc alleujant ja fa temps amb les sessions de fisioteràpia, acupuntura, flors de Bach i estiraments.

El tractament, en un principi es tracte en posar una alça al peu en forma de plantilla per compensar la diferencia. Amb això, molts estiraments, i una mica de temps per que el cos s’acostumi a tornar a estar equilibrat, tindria que ser suficient per anar corregint el problema. De totes maneres no he estat parat, he estat fent sortidetes diverses, moltes amb la bici de carretera per poder agafar una mica de fons i poder fer una bona temporada, temporada que pinta bastant be, ja que tot i el problema amb la cama, estic tenint molt bones sensacions sobre la bicicleta. Esperem que duri la bona ratxa i aquesta sigui la solució definitiva.

dilluns, 28 de febrer del 2011

Amb el vent.



Comença a fer bo, i de mica en mica anem acumulant quilòmetres. Avui ha tornat a tocar Sant Martí Xic,(fotos a la galeria) en Juanca i jo volíem ensenyar el camí a un parell de btteros coneguts nostres, en Roger Sala i en Josep Higueruelo (cliqueu aquí per veure la ruta). El dia es presenta solejat i gens fred. Tot sortint de Manlleu i mentre pujàvem, el vent ja ens avisava que estaria present bona part de la sortida. Uns mes be que altres, pugem per sant Hipòlit, per anar a buscar la pista que ens portarà fins a la Ermita de sant Martí, on esmorzem i fem un parell de fotos de rigor abans de baixar 4.5 quilòmetres per el divertidíssim corriol que baixa per darrere la ermita per anar a sortir a la riera del Sorreig. A partir d’aquí, vent, vent i mes vent, a vegades era tant fort que feia molt difícil mantenir-se sobre la bicicleta, fent-nos anar de cantó a cantó del camí. En fi... tal i com es pot apreciar a les fotos, sortida divertida , amb alguna caigudeta tonta, gentilesa d’en Roger sense cap conseqüència per la seva estimada KTM . Ens despedim a La Gleva, ja que la resta agafen el camí vora Ter que els dura direcció Roda de Ter i a Manlleu, i de tornada a Torelló, jo i el vent tot sols, semblava que juguéssim a veure qui podia mes, tinc que reconèixer que d'un pel no guanya ell, ja que amb 52 quilòmetres, deu dels quals amb el vent de cara, vaig acabar una mica fos.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Cada dia millor.



De mica en mica anem sumant quilòmetres , en total uns 150 entre els dos últims cap caps de setmana i alguna sortida esporàdica entre setmana (mes fotos a la galeria) La cosa pinta bastant be, comencem a fer sortides una mica llargues a bon ritme, la setmana passada a Sant Martí Xic amb en Juanca i el seu pare, en Ramiro. Ahir en varem fer 50 (cliqueu per veure la ruta) amb un promig de gaire be disset per hora, no es gran cosa, però crec que no esta malament, tenint en compte que venim de una parada important, i mes a mes lesionat. lesió que tinc la sensació aviat serà cosa del passat, a la espera de que hem visiti un bon podòleg per corregir la asimetria de la cama esquerre(tinc una cama mes llarga que l’altre), asimetria la qual de ben segur es la que en te la culpa de que se’m carregui de una forma important la cama. En fi... esperem les coses continuïn com fins ara i puguem anar millorant de mica en mica i poder estar be d'aquí a un parell de mesos per poder afrontar a tope la temporada de càmping.

divendres, 4 de febrer del 2011

Per a tots vosaltres!

Avui fa un any que en un dissabte tot avorrit, vaig començar a escriure aquest bloc. Provaràs de fer una mena de diari... vaig pensar. I mira per on, encara soc aquí. Poc vaig pensar que aquesta afició al blog duraria tant, i encara molt menys! que i auria gent que el llegiria i hem seguiria pràcticament cada setmana. Vosaltres en teniu la culpa de que jo encara continuí escrivint aquest blog. Per aixo us dedico aquest brindis a tots els que feu créixer el meu contador de visites cada dia una mica mes.

Per a tots vosaltres... Salut i pedals!!!

diumenge, 30 de gener del 2011

Primera escalada a Bellmunt 2011







Per fi fem una sortida amb cara i ulls. En Juanca i jo decidim de pujar a Bellmunt (podeu veure la ruta clicant aquí) No les tinc totes, però serà una bona ocasió per posar a prova la cama després de tres mesos sense fer res serio. Estic content, he pujat bastant be, al meu ritme, ni tan sols m’ha calgut posar el plat petit, res e veure amb en Juanca, que trigarà deu!! minuts menys que jo en arribar a dalt de tot.
Fa fred, però es bastant suportable, res a veure amb dies enrere, fins i tot pujant a Bellmunt hi ha moments que sobra la jaqueta. Quan arribem a dalt, sorpresa... hi ha neu!!!, sembla ser que les pluges d’abans d’ahir es convertiren en neu aquí dalt a 1246 metres d’alçada. Mengem la peça de fruita i la barreta energètica, fem las fotos de rigor i… cap a vall abans de agafar fred als peus. Cara avall el fred es mes viu i ens fa costat ben be fins el trencant de Pedroses, trencant que agafem per no fer tanta carretera, a partir d'aqui passant per las cases de la Riera i practicament fins a Torelló . Ens acomiadem com sempre al trencant de Lourdes i cadascun cap a casa seu, un cop a casa, mentre faig els estiraments de rigor ara obligatoris, aprofito per fer un resum mental de la sortida, arribant a la conclusió que m’he de posar las piles si vull fer una bona temporada aquest any.

dimecres, 26 de gener del 2011

Bones sensacions...





Aprofitant el canvi de torn a la feina, de central a matí, tot i el fred, aprofito un parell de dies per sortir a rodar per les tardes una estona per tornar a agafar ritme i fer anar la cama lesionada. Les sensacions son prou bones, fins i tot ja puc començar a forçar una mica sense tenir dolor, la cosa pinta be, però encara falta per estar be del tot. Avui feia un solet molt agraït, però calia anar ben abrigat ja que les baixes temperatures de les nits passades ens han fet recordar que som a ple hivern tot deixant imatges precioses, jo n'he robat un parell amb la meva càmara per poder-les compartir amb aquells que no poden o simplement els fa mandra sortir amb aquest fred, allà ells... no saben el que es perden.

dissabte, 8 de gener del 2011

Tornant a rodar...



Desprès de gaire be dos mesos de inactivitat, l'Edu Mercader de Fisio Bisaura (el meu fisio) decideix que ja puc començar a rodar molt suau-ment amb la bici, que m'anira be, no tan sols per començar a recuperar una mica de to muscular, si no que també per veure com va la recuperació i de pas esbargir-me una mica. Tot entusiasmat, i ja que no voldria retardar la recuperació per culpa de una mal "ajustament" preparo la bici minuciosament, posant especial atenció a la alçada i posició del sillin, fins i tot repasso las cales de las sabates per mirar que estigui tot perfectament alineat i al seu lloc. Decideixo fer una ruta curta i planera, la ruta vora Ter. Ja a les primeres pedalades i nomes sortir de casa, la cama "dolenta" em fa recordar que encara no està del tot be, transmatent-me una sensació de cansament muscular molt i molt important, que hem farà companýa durant els 13 quilòmetres que durara la sortida. La part positiva es que pràcticament ha desaparegut aquell dolor tan agut que tenia al reprendre la pedalada fent-me posar el peu a terre, deixant lloc a una sensació de tibantor molt menys dolorosa. Se que encara no estic curat, i que hem quede molt Camí per davant abans de tornar a estar al 100% Peró al menys ja puc sortir una mica, i això hem dona ànims per continuar fent la recuperació.