Bones sensacions...

Aprofitant el canvi de torn a la feina, de central a matí, tot i el fred, aprofito un parell de dies per sortir a rodar per les tardes una estona per tornar a agafar ritme i fer anar la cama lesionada. Les sensacions son prou bones, fins i tot ja puc començar a forçar una mica sense tenir dolor, la cosa pinta be, però encara falta per estar be del tot. Avui feia un solet molt agraït, però calia anar ben abrigat ja que les baixes temperatures de les nits passades ens han fet recordar que som a ple hivern tot deixant imatges precioses, jo n'he robat un parell amb la meva càmara per poder-les compartir amb aquells que no poden o simplement els fa mandra sortir amb aquest fred, allà ells... no saben el que es perden.

Tornant a rodar...

Desprès de gaire be dos mesos de inactivitat, l'Edu Mercader de Fisio Bisaura (el meu fisio) decideix que ja puc començar a rodar molt suau-ment amb la bici, que m'anira be, no tan sols per començar a recuperar una mica de to muscular, si no que també per veure com va la recuperació i de pas esbargir-me una mica. Tot entusiasmat, i ja que no voldria retardar la recuperació per culpa de una mal "ajustament" preparo la bici minuciosament, posant especial atenció a la alçada i posició del sillin, fins i tot repasso las cales de las sabates per mirar que estigui tot perfectament alineat i al seu lloc. Decideixo fer una ruta curta i planera, la ruta vora Ter. Ja a les primeres pedalades i nomes sortir de casa, la cama "dolenta" em fa recordar que encara no està del tot be, transmatent-me una sensació de cansament muscular molt i molt important, que hem farà companýa durant els 13 quilòmetres que durara la sortida. La part positiva es que pràcticament ha desaparegut aquell dolor tan agut que tenia al reprendre la pedalada fent-me posar el peu a terre, deixant lloc a una sensació de tibantor molt menys dolorosa. Se que encara no estic curat, i que hem quede molt Camí per davant abans de tornar a estar al 100% Peró al menys ja puc sortir una mica, i això hem dona ànims per continuar fent la recuperació.

Fent repós.

Presento la que serà la meva nova companya per la propera temporada de descens 2011, La UMF FREDDY 1, jo la anomeno... La bestia negre! Tan sols espero aver-me recuperat de la meva lesió, la cosa semble anar per bon camí, millorant molt de de mica en mica. El repòs total, els estiraments específics i las sessions del meu fisioterapeuta comencen a donar resultats i espero aviat hem donin permís per poder començar a tocar la bicicleta, tan me'n fa quina, si la de carretera, muntanya o la de descens, i es que gaire be un mes desprès de no muntar en bici el "mono" comença a ser important, podríem dir que es de nivell 5 sobre 10 je, je. En fin... paciència i a fer bondat, a veure si l'any que ve ja puc tornar rodar per aquests mons de deu que tant trobo a faltar.