diumenge, 24 de gener del 2010

Pa amb tomàquet a St.Julià de Cabrera.





Avui hem decidit fer una sortida de aquelles que només fem de tant en tant, (en podeu veure la resta de fotos a la galeria) Ja feia dies que en parlem i al final ens hem ajuntat uns quants decidint anar a Can Vidrier a St.Julià de Cabrera, en Pau, en Marc, en Juanca, en Víctor i Jo. Sortim en Pau i jo per trobar-nos a mig camí de Lourdes amb els altres tres que venen de Roda de Ter, fa un dia lleig i humit amb cara de ploure tot el dia, la veritat es que no venia gaire de gust sortir amb un temps així , però de mica en mica les ganes de passar una bona estona ens fan oblidar les inclemències del temps. Enfilem direcció Can Pamà per el que fa temps era el camí Ral, ara convertit en una autopista que discorre al costat del eix Vic-Olot, fins aquí la pista es troba en bastants bones condicions, fins i tot ens sorprèn no trobar mes fang, sobre tot a partir de la bifurcació de Cabrera a l’Esquirol normalment mes enfangat. Les catre o cinc rampes que a partir d’aquí trobàrem es faran notar a les poc acostumades cames d’en Víctor que comença a flaquejar. Arribem a Can Pamà ens queden pocs metres fins el restaurant. Un cop entaulats comencem la tertúlia, com sempre parlem de done... Ai! perdo!! volia dir bicicletes, ens porten la teca amb el seu vi negre, tot boníssim, i la resta ja us la podeu imaginar, mengem i bevem de conya , per cert els amants de el vi de moscatell en podreu trobar un de molt bo aquí dalt.
Ens disposem a pagar i tornem a reprendre la marcha, encarem direcció Can Toni gros seguint en Marc Que ens fa de guia turístic i ens porta a veure la Foradada, ens quedem bocabadats una estona, fem quatre fotos i un altre cop amunt, a partir d’aquí tot fang i pedres (motiu pel cual en Pau decideix que te que canviar els pneumàtics per uns de mes específics d’hivern), en Víctor comença a anar feixuc de veritat, mentre nosaltres disfrutem com nens petits saltant per les pedres i enfangant-nos fins les orelles, anem direcció les Gorges passant per el salt del cabrit. Ens despedim a Les Cases noves, en Pau i jo enfilem direcció Torelló tot comentant la jornada que en general a estat bastant bona i divertida amb un total 56.27 quilòmetres..

1 comentari:

cajuanuix ha dit...

A la pròxima sortida amb parada a fer un pà amb tomàquet m'hi apunto!!!No recordo el dia que sortint amb bici m'hagi parat a menjar una cosa que no sigui una barreta energètica!!