dilluns, 26 d’abril del 2010

Ja era hora!!


Aquest dissabte hem decidit anar a provar sort per la zona de Roses (fotos a la galería). La nostre intenció es trobar un camí que transcorre vorejant la costa pel parc natural del Cap de Creus fins arribar a Cadaqués, es l’anomenat camí de ronda. Sortim del càmping i agafem un camí que ens portarà fins a Roses. Travessem tota la badia de Roses per el passeig, passats deu quilòmetres i desprès de perdre’ns un parell o tres de cops per fi trobem l’esperat camí de ronda. Comencem apujar per una pista en molt bon estat que ens porta fins La punta Falconera, les vistes son una passada, el mar, les cales. No ens encantem gaire i anem bastant per feina tot pujant fins l’anomenat pla de la Gata. Des d’aquí podem veure i contemplar amb alegria desenes de camins que serpentegen per tota la zona, per fi els hem trobat!!! Sembla que a partir d’ara s’haurà acabat el no poder pedalar mes de trenta minuts seguits sense haver de carregar la burra a coll. Decidim fer un últim esforç i pugem per un camí que ens portarà fins al cim d'un turó amb un total de quinze quilòmetres de dura pujada. Aquí esmorzem una mica mentre recuperem forces i gaudim del esplèndid paisatge i la pau que l’entorn transmet. Decidim baixar per un corriol que es divisa des d’aquí dalt i sembla ser divertit, però... la distancia ens enganya, i el que semblava un divertit corriol es converteix sobtadament en un ràpid descens que ens fa davallar vertiginosament, En Juanca.. de sobte, perd el control i desprès de tres o quatre tombarelles tasta les dures roques del parc natural, per sort només es fa quatre esgarrinxades i un petit cop a les costelles, podria haver estat pitjor.. ja que per segona vegada aquest any trenca el casco. Un cop refets del ensurt reprenem el descens (aquest cop mes a poc a poc) fins arribar a Roses per tornar fins al càmping contents per haver pedalat pràcticament quaranta-quatre quilòmetres sense baixar de la bici... ja era hora!!

dijous, 22 d’abril del 2010


Avui desprès de dinar hem quedat amb alguns dels companys de feina per anar a fer una sortideta en btt. (FOTOS AQUÍ) Em dirigeixo direcció a Vic amb el cotxe per trobar-me amb ells, en Toni, en Pitu, en Roger i en Carles, ja esperant i només d’arribar emprenem la marxa direcció Folgueroles. Els plans son de pujar fins a mig Camí dels Munts per el camí dels romans per desprès baixar per el divertit corriol que va a parar pràcticament de tornada a Folgueroles. Tot fent petar la xerradeta i despres d'arreglar un pinxaso comencem a pujar, de seguida las fortes rampes fan callar a la gent i anar mes per feina. Un cop al trencant del camí dels romans esperem els menys forts i els deixem agafar una mica d'aire abans de afrontar el corriol de pujada (camí del romans) Tècnic i divertit, tot gaudint del esforç (uns mes que els altres) arriben dalt de tot i tornem a esperar per reagrupar-nos tots. Desprès de descansar una mica baixem el seients i.....a baixar!!!! Palanques de fusta, peraltes, lloses de pedra, hem pensava que mes d'un m'engegaria a fer punyetes, fer-los patir tant per desprès tornar a patir baixant, però no ha estat així, em sembla que tothom ha quedat bastant content amb la ruta, curta però intensa. Per acabar ens dirigim cap a Vic tot xino xano amb no gaires quilometrés però bastant satisfets de la sortideta, que de ben segur repetirem.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Entre Dolmens...


Definitivament aquesta zona del Cap de Creus és mes per xiruques que per bicicletes. Entossudits per trobar un Camí per arribar a dalt de l'anomenada Serra de Pau, tornem a provar un altre camí, aquest cop anem del càmping fins a Vilajuïga i comencem a pujar per una pista que sembla ser la bona. Poc ens dura l'esprança de poder pedalar mes de vint minuts seguits, de cop i volta corriol i amunt!! ja i comencem a estar acostumats, i fins i tot gaudim de les nostres peculiars pedalades, convertint-les en sortides cicloturístiques. Pugem (a peu es clar) per un camí que nosaltres hem batejat com a camí dels dòlmens. Un cop a dalt Mas Ventós, de tornada, baixem per el corriol que varem pujar la setmana passada (el descens de Pau) Desprès de un bon grapat de saltirons, peraltes, derrapes i algun que altre petit susto arribem a Pau i d'aqui els últims deu quilometres cap el càmping, amb un total de trenta set quilometres i una hora i pico de patejade per costeruts corriols. La setmana que ve promet ser mes ciclable, ja que ens han dit trobarem un camí que va de Roses a Cadaqués ciclable al 100% Ja ens ho trobarem!