Avui ha tocat pujar a Bellmunt (fotos a la galeria) per fer una mica de despedida a la plana de Vic, ja que a partir de divendres 27 i fins el 27 de juny instal·lem las caravanes en un càmping de Empuria Brava, i per tant farem les sortides de cap de setmana per la zona del Alt Empordà. Hem quedat en Juanca, en Jordi i Jo, ens trobem al camí de Casa l’Hora i enfilem direcció St.Pere de Torelló. A la alçada dels quatre camins ens trobem en Carles Juanuix, amic i autor del blog bttatope, qui es decideix a fer-nos companya en aquesta sortida. El dia es presenta bastant núvol, però gens fred, ara si la Primavera ja es aquí! Els camins estan en bones condicions, res a veure amb fa una setmana que no es podia fer un metre sense quedar ple de fang. Arribem a St.Pere i comencem a pujar al nostre destí. En Carles inconscientment de seguida imposa el ritme de ascens, el que per ell deu ser un passeig per a nosaltres es anar per feina de veritat. Arribem a Bellmunt, no sense esbufegar una mica, sobre tot desprès de les tres ultimes rampes desprès del pàrquing, ens mengem les ja sempre presents barretes energètiques i la fruita mentre en Juanca ens fa enveja amb el seu entrepà. Abans de agafar fred encarem cara avall direcció el famós i divertit camí de les fulles, per on baixaren fins la casa de la Vall, per desprès dirigir-nos fins a St. Pere tot seguint el curs del riu Ges per Forat Micó. El paratge es preciós, la primavera comença a despuntar en forma de flors de tots colors en un paisatge on encara predominen els colors del Hivern. l’aigua del riu encara abundant, transparenta i freda, com hem pogut comprovar tots plegats al tenir que fer peus a terra en algun dels molts passos existents, cosa que en ha fet esclatar de riure (sobre tot la primera d’en Juanca) afegint un punt mes de diversió en una ja de per si divertida ruta. En resum... Una sortida molt divertida amb molt bona companyia, amb un total de només 39.31 però intensos quilometres que de ben segur repetirem quan tornem del càmping.
He creat aquest blog per poder compartir i recordar amb tothom qui vulgui les meves experiències viscudes i per viure sobre la bicicleta, amb companyia dels meus amics i companys de ruta.
diumenge, 21 de març del 2010
Despedint la Plana...
diumenge, 14 de març del 2010
St. Martí Xic amb neu…
Aquest dissabte surto a les vuit del mati direcció Manlleu per trobar-me amb en Juanca, de moment el dia es presenta amb fred i boira. Avui tan sols som Jo I ell, decidim fer una sortida ràpida i encarem direcció St. Martí Xic per St.Hipòlit. (les fotos a la galeria) No triguem gaire en veure el tipus de terreny que avui ens espera, fang, fang i molt mes fang!! Per sort nostre el trobem glaçat gairabe fins dalt de tot. Fa molts anys que faig btt i no en recordo cap amb tant fang com aquest, l’hem agut de patir pràcticament tota la tardor i tot l’hivern, i sembla ser que encara en tindrem uns quants dies mes. Arribem a Sant Martí passant per llocs obacs encara plens de neu, fent així la sortida encara mes divertida, fem una mica de esmorzar tot prenen el sol, res a veure amb la boira que hem deixat a baix la plana. Tornem a baixar per el mateix lloc que hem pujat, però amb una diferencia....el fang ja no esta glaçat!! Cosa que fa el desens extremadament divertit i tècnic, arribem tot lliscant i derrapant fins a St.Hipòlit, xops i enfangats ens despedim i tornem cadascun a casa seu a fer treballar la rentadora, amb un total de 41.17 enfangats peró divertits quilòmetres.
diumenge, 7 de març del 2010
II Transcorriols superada!!
(Mes fotos a la galeria) 5:45 am. Hem llevo esmorzo i hem dirigeixo direcció Vic a buscar en Víctor, avui tan sols som dos ja que la resta no han pogut venir per motius diversos. El mati es presenta fred i nuvolat, tan sols tenim -3.5 graus. Arribem a Callús a les 8:00, de moment molt poca gent espera per fer las inscripcions, cosa que em fa sospitar que el que havien escrit a la propaganda de la pedalada seria cert (exigent i tècnica!). S’acosta la hora de la sortida i encara no som gaires, no crec que foren mes de 110 persones, cosa que encara hem fa preocupar una mica mes, però ara ja hi som ben ficats. Donen la sortida i de seguida es comença a estirar el petit grup dirigint-nos muntanya amunt per pistes no gaire amples envoltades de boscos de pins. Aviat les meves pors es feien realitat en forma rampes molt pronunciades de un 18 o un 20% de desnivell mes o menys, plenes de fang, molt de fang! Impossibles per a cualsevol mortal de pujar sobre una bicicleta, encara sort que els corriols eren mes practicables. I així 13 quilòmetres fins arribar al primer avituallament (una mica pobre per cert) Continuem amb aquest tipus de terreny pràcticament fins arribar al esmorzar. Ens mengem la botifarra de rigor i un altre cop amunt, molt amunt! Mes que pistes eren talla focs amb rampes brutals que posaven a prova les nostres ja cansades cames. Un cop al cim de la muntanya baixem fins a Callúsamb un total de 39.81 quilometres per corriols bastant bruts, lents, fàcils i avorrits a exepcio de algun tram. Personalment hem pensava que ens ho passaríem mes be a l’hora de baixar, suposo que no es pot tenir tot. Un altre dia serà...