Sortida per repetir...

Sortida pachanga seria la definició mes correcte a la sortida que havíem programat per avui amb parada i fonda a Can Puntí de Catonigros. (PODEU VEURE I DESCARREGAR LES FOTOS A LA GALERÍA) Al final hem estat dotze bikers que no han parat de fer conya i riure durant tot el mati. Com sempre hem quedat a les vuit al trencant de Lourdes per trobar-nos tots, els que venien de Roda, els de Manlleu i els de Torelló. Enfilem cap a Sant Julià de Cabrera tot xino xano pel camí Ral, ara mes conegut com ...el camí que passa pel costat de l'eix Vic Olot. El mati és fred, una fina boira accentua encara mes aquesta desagradable sensació tèrmica,una boira que no deixarem ben be fins a l'alçada de Can Pamà, on la gent sembla començar a intuir que ja queda poc per arribar l esperat esmorzar. Bona teca, bon vi i molta conya com feia temps que no teníem, res a veure amb l'habitual barreta energètica i peça de fruita sota un arbre que normalment fem. Un cop ben tips toca baixar pel que anomenen el camí de pedres, encara una mica espesos per l'efecte dels quatre porrons de vi que hem fet desaparèixer, fent de cada comentari o cada petit incident un no parar de riure. En definitiva, una sortida que tothom esta esperant repetir, tot i que segur que mes d'un s'ha emportat una estirada d'orelles de la seva dona per arribar tard a casa. Per desgracia ara toca fer un descans forçós per ordres del meu fisioterapeuta, ja que les molèsties i dolors de la cama que fa temps que arrossego semblen ser mes greus del que hem pensava, amb diagnòstic de pelvis bloquejada per culpa de diverses contractures afectant molt els isquiotibials. Tan sols espero la recuperació sigui rapida per poder tornar a pujar sobre la bici i tornar a repetir un dia com avui.

Plena tardor…

Avui diumenge he sortit amb en Juanca tot aprofitant que per sort nostre els homes del temps aquest cop s’han equivocat, ja que per Diumenge pronosticaven pluja. Ja que ens va agradar molt, hem decidit fer la ruta mitjana de la pedalada de Manlleu, L’entorn i els corriols sons espectaculars, es respira un ambient de plena tardor que et fa despertar els sentits i ens convida a rodar tranquil•lament per trialeres i corriols plens de colors de tons grocs i vermells, sempre i en tot moment, acompanyats per una fina boira pixanera que li donarà un toc místic a la sortida, fent-nos gaudir intensament cadascun dels quaranta-sis quilòmetres fets...

67 mes al sac!!

Avui Diumenge dora al mati passo a recollir en Pau a casa seu i ens dirigim cap a Manlleu per participar en la 7a pedalada de bttmanlleu. Allà hi trobem en Juanca, en Marc, els dos Jordis i en Ramiro. De seguida que donen la sortida el grup de gent s’estira, pugem per Lourdes per a encarar-nos direcció Sant Vicenç de Torelló tot passant per darrere el camp de futbol direcció el Sot gran. A partir d’aquí el terreny s’em fa desconegut, tot i ser veí de Torelló encara no havia passat mai per aquests corriols tan bonics que ens portaran sense suar en excés per la Serra de Bellmunt amb un seguit de puja i baixa fins el esmorzar. A partir d’aquí, el terreny es fa mes familiar, i ens dirigim de tornada a Manlleu passant per Sant Pere de Torelló per rebuscats camins, escollits expressament per la organització per allargar una mica mes la pedalada i així poder anar sumant quilòmetres, hem de felicitar l’organització, personalment feia temps no m’ho passava tan be en una pedalada popular. Tot i fer el recorregut mitja de gaire be 40 quilòmetres, sortint de Torelló n’hem fet un total de 67.