No hi ha res com una bona tanda de quilòmetres per treure la son de les orelles després de un parell de mesos pràcticament sense sumar quilòmetres tan sols dedicats a fer desens i alguna sortideta esporàdica. Surto de casa amb la bici de carretera amb la ideia de anar a Ripoll i tornar però al trobar-me força be decideixo arribar fins a Llanars tot passant per Camprodon fent una mica de turisme. Desprès de menjar una mica a Llanars reprenc la tornada, i es aquí on es fa evident la meva manca de forma degut a la inactivitat ressent, notant les cames pesades i un mal de ronyons que ja no recordava, per sort a la alçada de Sant Joan de les Abadesses em refaig una mica. A partir de Ripoll i conscient del meu estat, em dedico a conservar les forces i anar rodant tot gaudint del paisatge per poder arribar a Torelló sencer amb 101 quilòmetres a les meves cansades cames. , la lliçó esta apresa procuraré no estar parat tant de temps alternant la bicicleta de desens amb les altres dues.

Per terres del sud...

Tot aprofitant les merescudes vacances aprofito per fer una mica de rodatge per les inhòspites terres d’Elx. Surto ben d ‘hora al matí ja que cal complir al peu de la lletra el horari imposat per les meves dues dones, matí d ‘hora piscina i tarda platja. Trenta-cinc quilometres per dia rodejat de chicharras, sembla mentida el soroll que pot arribar a fer aquest insecte tant petit, la calor, pedres, sorra i diverses classes de cactus son els meus companys de ruta durant una hora i vint minuts. Vaig una mica per feina ja que vull tornar a recuperar una mica la forma perduda després de bastants dies inactiu quilomètricament parlant, una bona forma que em farà bona falta per poder portar a terme el pròxim repte per assolir, la ruta del Ter des de la capçalera fins la desembocadura a L’Estartit....

Dissabte DH a La Molina ...

Ja comencem a estar bastant enganxats a aquesta modalitat (ja es veia a venir) Dissabte érem una bona colla, En Victor, els dos Alberts, en Gil, en Juanca i Jo. A la foto de grup es veu el petit Guillem seguint els passos del seu pare en Juanca (fotos a la galeria). Tan sols de pujar al remuntador ja es feia evident la diferencia de la Molina amb el bikepark de Vallter el que vàrem assistir fa dues setmanes (aquí us deixo un enllaç per que us feu una idea), pistes molt mes llargues, mes ben preparades i sobre tot molt mes divertit. Baixades plenes de salts, peraltes, rampes de fusta, i drenalina, molta drenalina!!!!

Per sort no vàrem patir cap accident de consideració, tan sols en Gil va patir un cop a la cuixa en una caiguda, no esta malament, ja que tan sols de pensar per on baixem i a la velocitat que anem se’m posen els pels de punta. Ja estem planejant la pròxima baixada per aquest cap de setmana, sembla a ser que els caps de setmana dels mesos de estiu seran temporada DH i haurem de agafar les altres bicicletes entre setmana per no perdre la forma.......